Camí de Santiago (Roncesvalles - Burgos)

Dins de dos dies marxo a fer el camí de Santiago, de Roncesvalles a Burgos. Seran 6 dies i 260 km. Del dia 04/10 al 10/10. Ja porto un parell de dies preparant i apuntant-me cosetes per no deixar-me res important. Portaré una motxilla de uns 20 litres però no portaré mes de 10 kg, amb sac inclòs. Cada dia faré uns 48 km combinant córrer i caminar. Dividiré el dia en dos o tres etapes i així podré visitar els poblets que aniré passant. Diuen que el paisatge es molt maco. Ja ho aplicaré els pròxims dies. L’autobús que surt cap a Pamplona surt el Dissabte a les 7:20 i arriba sobre les 13:30. Despres agafaré un altre que em portarà a Roncesvalles i allà passaré la primera nit. Espero no trobar gaire pluja. Pròximament penjaré fotos dia a dia (si hi ha connexió a Internet) amb una breu explicació del que m’ha passat.
Aur revoire…

Cursa de la Mercè 2008

9000 persones sortint de L’avinguda Rius i Taulet, imagina’t la gentada que hi havia… Els dos primers kilòmetres a un ritme de 6 o 7 min/km, un desastre pels que volem baixar la marca. El que no entendré mai es perquè la gent que vol corre poc a poc es posa a davant de tot, faran el mateix temps que si sortissin els últims i no farien de tap. Vaig estar tota la cursa esquivant a gent, i així et canses el doble. Suposo que sara la ultima que faig tant multitudinària perquè no em sento còmode. Les sensacions normals, bastant cansat per entrenar series el divendres (culpa meva). Temps final 45:03. Un altre dia serà.

I Triatló Tossa de Mar

Avui ha sigut el I triatló de tossa de mar i m’he aixecat a les 8:15 per anar a veure com funcionen els triatlons. En arribar els participants estaven acreditant-se i col·locant les bicis en el seu lloc. La organització va decidir que es podia nedar amb neoprè degut a les meduses que hi havia en el mar. Els participants van enfilar cap a la platja, allà hi havia la sortida. Desprès de explica’ls-hi cuatre coses sobre la prova van sortir corrents cap el mar. La majoria amb el neoprè. En poc mes de 20 minuts sortia el primer participant, havia fet 1500 metres nedant i anava cap a les bicis traient-se el neoprè per guanyar temps. Poc a poc anaven sortint tots. Els esperava la pujada a terra negre, el descens a Llagostera , desprès la pujada a Sant Grau i finalment arribada a Tossa. Al cap d’una hora i pico passava el primer per deixar la bici i començar a corre els 10 km finals. Em va agradar moltíssim el veure combinar els tres esports i ja estic desitjant començar a nedar per preparar alguna (això de la natació ho tinc bastant fluix). La conclusió: impressionant i emotiva.
Aquí teniu unes fotos.

Pujada a cadiretes corrent

Mati amb força sol. M'aixeco no gaire d'hora, a les 9:00 mes o menys. Menjo alguna cosa i preparo la motxilla omplint el dipòsit de líquid amb un litre i mig d'isostar. El Brut, el meu gosset, em mira pensant que el treure a passejar, però no serà així. Surto de Tossa i enfilo cap a Sa Riera per agafar allà els camins que pugen a cadiretes. Serà un ascens de uns 520 m en 7 km o sigui que la pendent es considerable. Al començament les pujades son molt fortes, desprès passen a ser només fortes. Hi a moments que sembla que els quàdriceps vagin a rebentar. Les sabatilles que porto no son de trail i em patinen en els moment mes durs. En arribar a dalt veig un cartell que senyala cap a la dreta el mirador del massís. Les vistes son espectaculars, dignes de veure. Desprès d'uns 7 o 8 minuts disfrutant-les i de fer un parell de fotos baixo cap a vall. Es mes complicat baixar que pujar!!! Hi a moments que estic a punt de caure. Al final uns 17 km, una altitud de uns 520 m, un ascens de 505 m i un temps de 1h 30 mes o menys. Genial.

Pujada a Cadiretes en bici

Aquest cap de setmana me’l prendre sabàtic i no faré el entrenament corrents, el faré en bici. M’aixeco e les 9 i preparo tots els estris, la motxileta, el bidó algun plàtan i alguna barreta. Agafo la bici i enfilo cap a Sa Riera. Allà agafo el mateix camí que vaig agafar cuant vaig pujar corrents. En bici es molt diferent, per mi, es mes dur. Les primeres pujades son bestials i la força que has de fer amb les cames es enorme. A poc a poc vas agafant el ritme. El desnivell es molt canviant, tot i que sempre es cap amunt. Hi ha moments que fins i tot em patina la roda del radere encara que vagis assegut. El terreny esta molt sec. Fa mesos que no plou. Hi ha moltes regateres que va fer l’aigua temps enrere. Per un moment em vaig perdre, però en pocs minuts vaig retrobar el camí. Al fons veig el cartell que senyala el mirador, ja hi som. Ara toca menjar el plàtan, hidratar-se una miqueta i cap a vall. La baixada brutal, molt tècnica i amb algun ensurt que altre. Un dia perfecte.

Cursa de Bombers 2008

Un altre cop la cursa dels Bombers. L’any passat vaig dir que potser no la correria per la aglomeració de gent, però al final m’he animat i anirem a fer-la. Encara que nomes sigui per la samarreta tècnica que donen, que es molt xula (de donar res, que ja la pagues). En fi, aquesta vegada diuen que unes 15.000 persones. Imaginat com estàvem a la sortida i durant el recorregut de tota la cursa amb tanta gent. Això si, com sempre, l’ambient brutal. La musica a la línea de sortida fa posar la pell de gallina. En cuan a la cursa, no es va poder córrer be, no es va poder agafar mai el ritme i feia massa calor. El resultat final 45:02, com sempre, en aquests tipus de curses, lent.

Marató de Barcelona 2008

Ara si, ja ha arribat el dia. Un dia molt important per mi. Fa temps que persegueixo aquest somni i estic a punt d’aconseguir-ho. Han sigut tres mesos de preparació. Entrenaments de carrera continua, series, rodatges llargs, canvis de ritme, pujades, gimnàs... Dies de sortir amb fred i pluja. I tot això desprès d’un llarg dia de feina. Tot ha suposat un sacrifici que valdrà la pena. La setmana abans de la cursa em vaig posar malalt, la grip. Nomes puc sortir el dissabte al mati a fer uns 5 km. Quina mala sort que tinc, penso. Inclús em plantejo per un moment si anar-hi. Les ganes de córrer em fan deixar de banda aquests pensaments i decideixo fer-la. El dissabte al mati anem amb la Marta a la fira del corredor. Comprem uns gels i unes barretes i cap a casa. No estic gaire nerviós i aquella nit dormo bastant be. Agafem el metro diumenge al mati i anem cap a plaça Espanya. L’ambient es impressionant i emocionant. Comencen els nervis. Es dona el tret de sortida i començo al meu ritme. Passo els 10 km en menys d’una hora, i estic perfecte. La mitja la faig en dues hores i segueixo molt be, ja ni recordo la grip. El km 30 el passo per sota del temps final que vull fer, genial. En el 35 començo a notar que les cames estan afluixant, es el mur. Ara comença la marató de veritat. Fins el 42 es un autèntic patiment. Has de estar fort psicològicament perquè es fàcil abandonar o parar-te. Enfilo els últims 500 m i tinc forces per pujar el ritme. Alço els braços i passo per la arribada. Ufff !! l’emoció es tanta que dels ulls em surten llàgrimes. Les sensacions son úniques. Es el premi al esforç i un somni complert.
Dedicada als meus “abuelos” i “avis”, que ja no hi son.