Pujada a Cadiretes en bici

Aquest cap de setmana me’l prendre sabàtic i no faré el entrenament corrents, el faré en bici. M’aixeco e les 9 i preparo tots els estris, la motxileta, el bidó algun plàtan i alguna barreta. Agafo la bici i enfilo cap a Sa Riera. Allà agafo el mateix camí que vaig agafar cuant vaig pujar corrents. En bici es molt diferent, per mi, es mes dur. Les primeres pujades son bestials i la força que has de fer amb les cames es enorme. A poc a poc vas agafant el ritme. El desnivell es molt canviant, tot i que sempre es cap amunt. Hi ha moments que fins i tot em patina la roda del radere encara que vagis assegut. El terreny esta molt sec. Fa mesos que no plou. Hi ha moltes regateres que va fer l’aigua temps enrere. Per un moment em vaig perdre, però en pocs minuts vaig retrobar el camí. Al fons veig el cartell que senyala el mirador, ja hi som. Ara toca menjar el plàtan, hidratar-se una miqueta i cap a vall. La baixada brutal, molt tècnica i amb algun ensurt que altre. Un dia perfecte.

Cursa de Bombers 2008

Un altre cop la cursa dels Bombers. L’any passat vaig dir que potser no la correria per la aglomeració de gent, però al final m’he animat i anirem a fer-la. Encara que nomes sigui per la samarreta tècnica que donen, que es molt xula (de donar res, que ja la pagues). En fi, aquesta vegada diuen que unes 15.000 persones. Imaginat com estàvem a la sortida i durant el recorregut de tota la cursa amb tanta gent. Això si, com sempre, l’ambient brutal. La musica a la línea de sortida fa posar la pell de gallina. En cuan a la cursa, no es va poder córrer be, no es va poder agafar mai el ritme i feia massa calor. El resultat final 45:02, com sempre, en aquests tipus de curses, lent.

Marató de Barcelona 2008

Ara si, ja ha arribat el dia. Un dia molt important per mi. Fa temps que persegueixo aquest somni i estic a punt d’aconseguir-ho. Han sigut tres mesos de preparació. Entrenaments de carrera continua, series, rodatges llargs, canvis de ritme, pujades, gimnàs... Dies de sortir amb fred i pluja. I tot això desprès d’un llarg dia de feina. Tot ha suposat un sacrifici que valdrà la pena. La setmana abans de la cursa em vaig posar malalt, la grip. Nomes puc sortir el dissabte al mati a fer uns 5 km. Quina mala sort que tinc, penso. Inclús em plantejo per un moment si anar-hi. Les ganes de córrer em fan deixar de banda aquests pensaments i decideixo fer-la. El dissabte al mati anem amb la Marta a la fira del corredor. Comprem uns gels i unes barretes i cap a casa. No estic gaire nerviós i aquella nit dormo bastant be. Agafem el metro diumenge al mati i anem cap a plaça Espanya. L’ambient es impressionant i emocionant. Comencen els nervis. Es dona el tret de sortida i començo al meu ritme. Passo els 10 km en menys d’una hora, i estic perfecte. La mitja la faig en dues hores i segueixo molt be, ja ni recordo la grip. El km 30 el passo per sota del temps final que vull fer, genial. En el 35 començo a notar que les cames estan afluixant, es el mur. Ara comença la marató de veritat. Fins el 42 es un autèntic patiment. Has de estar fort psicològicament perquè es fàcil abandonar o parar-te. Enfilo els últims 500 m i tinc forces per pujar el ritme. Alço els braços i passo per la arribada. Ufff !! l’emoció es tanta que dels ulls em surten llàgrimes. Les sensacions son úniques. Es el premi al esforç i un somni complert.
Dedicada als meus “abuelos” i “avis”, que ja no hi son.

Mitja Marató de Barcelona 2008

Pues ja som a l’època de les mitges i aquest any toca un altre cop la de Barcelona. Aquesta la encaro a rebaixar el temps del any passat 1:41:54. He tingut un parell de mesos per preparar-la amb fred i algun dia de pluja (no gaires). La nit abans de la cursa vaig estar una miqueta nerviós però en poc temps ja dormia. Ens aixequem com sempre, a les 7:00, la Marta treu al Brut i jo esmorzo i em preparo. Desprès d’una estona anem a agafar el metro i enfilem cap a l’arc de triomf. Al sortir ja es respira l’ambient de la cursa. La gent escalfant, fent estiraments, petits esprints... A les 9 en punt es dona el tret de sortida. Començo conservador fins el km 6. A partir d’ara vaig apretant progressivament. Passo el km 10 en 47:35 temps oficial, 45:10 en el meu rellotge. Un xic lent. Pel km 17 les forces comencen a disminuir però intento mantenir el ritme. He de superar el temps de l’any passat !! En el últim km m’esforço al màxim i arribo en 1:37:50 temps real. Ho he aconseguit. L’any que ve a baixar de l’hora i mitja.

Curses i temps 2004-2008

Any 2004

1. Cursa carrer Nou de Girona 10 km ...... 41:30
2. Cursa Cassà de la Selva 11 km ............. 45:10

Any 2005

1. Cursa de Tossa de Mar 12,5 km ........... 54:35 (12è)

Any 2007

1. Mitja Marató de Barcelona .................. 1:41:43
2. Cursa dels Bombers 10 km ................... 44:40
3. Cursa de Tossa de Mar 12 km ............... 58:51 (20è)
4. Cursa de la Merce 10 km....................... Malalt
5. Cursa dels Nassos 10 km ...................... 47:50

Any 2008

1. Mitja Marató de Barcelona ................... 1:37:50
2. Marató de Barcelona ............................ 4:09:07
3. Cursa dels Bombers 10 km .................... 45:02
4. Cursa de la Mercè 10 km ....................... 45:03

X Cursa popular de Tossa de Mar

Es una cursa que em motiva molt pel fet de que sigui en aquesta població. Si has estat tota la vida venint a passar tots els estius aquí has de sentir quelcom per aquest poble, no? Hi fan dues curses, la curta de 5 km i la llarga de uns 12 km. Aquesta ultima te mes muntanya (un 80 %) i desnivell. No s’apunten gaires persones (unes 80). Això la fa mes competitiva. La meva primera cursa va ser a l’any 2000. Vaig fer la llarga i vaig patir molt perquè no estava gaire en forma (per poc que no quedo últim). La del 2005 va estar molt be, vaig quedar 12è i un bon temps. Aquesta, la de la foto es la del 2007, vaig arribar el 19è amb un temps semblant a l’altre, uns 53 minuts. La recomano.

Cursa Bombers 2007

Crec que hi havien mes de 10.000 persones. L’ambient es espectacular però amb tanta gent es fa impossible avançar i es perd molt temps, sobretot al començament. La veritat es que aquest tipus de curses no m’agraden gaire perquè no pots agafar mai el ritme, almenys fins el km 6 o 7 en el que la gent esta mes dispersa. La vaig acabar en un temps de 44:40. Lent, però amb tanta gent que vols fer... L’any que ve ja veurem si la fem.