La idea era anar a passar un bon cap de setmana amb la família i de pas fer el triatló de Balaguer. El divendres sortíem de Barcelona i arribàvem a Sant Llorenç de Montgai cap a les nou de la nit. El David acabava d'arribar. Ens varem instal·lar en uns bungalows del càmping La Noguera que està enmig d'un indret espectacular amb el pantà de fons. Descarreguem tot el material, que no era poc (les dones fan moltes bosses, com si marxéssim una setmana). Una vegada ho em endreçat tot, sopem i cap a dormir que demà serà un dia dur.
Al dia següent esmorzo ben fort, que no em faltin forces, i anem cap a Balaguer a deixar al box de la T2 el material per córrer. A les 12:30 era el "briefing", però passem d'anar-hi perquè ja ens han dit tot el que teníem que saber. Tornant cap el càmping ja tinc els nervis a la panxa. Ara toca dinar, descansar i anar cap a la sortida.
Fa molta calor, uns 32 graus. L'aigua no està freda i l’ús del neoprè es opcional. Jo me'l poso. Una vegada a l'aigua, a la jutge li costa donar la sortida, la gent no s'alinea i sortim amb un retràs de sis minuts. Un cop hem sortit tots junts, uns 280, les hòsties, la desorientació i els clavaments d'ungles estan a la ordre del dia. Fa molt vent, anem ràpids però tornem molt lents, fins hi tot hi han onades. Quan arribem a la primera boia veiem que la segona ens la estan traient. Ens parem tots i no sabem cap on anar. Un home ens diu que si, que la estan traient i que anem cap a la tercera. A la primera volta em costa agafar el ritme. La segona va anar molt millor. Surto en 42 minuts i el David surt just darrere meu.
En agafar la bici el vent es fortíssim, la que ens espera. El desnivell acumulat es de 1600 metres. Desprès de uns sis quilometres comença el primer port. No es excessivament dur, son nou quilometres pujant però es fa be. Cap el quilòmetre 23 comença el segon port. Es una carretera ample i no sembla que hi hagi tant desnivell però hi es. Passo a varia gent però intento controlar-me i no pujar molt de pulsacions per no pagar-ho al final. Una vegada hem coronat el port, el vent es brutal i les ràfegues et fan anar de cantó a cantó. El baixo amb prudència. A baix fem una volta per un poble, una miqueta d'aigua i a tornar a pujar-lo. Es fa llarg. El baixo amb el David i anem força estona junts. Quan queden uns 12 km per Balaguer et fan agafar una carretera secundaria, “el bucle”, plena de tobogans i rampes del 14 %. Un participant ens diu que no arribarem al tall. Osti !!! No fotis que per ser conservador no arribaré al tall ! Li dic al David que hem d'apretar i així ho faig. El perdo de vista però finalment m'atrapa. El vent ja es insuportable.
En arribar a Balaguer queda el punt final, una rampa de uns 200 metres amb una pendent del 17 %, les cames estan a punt d'explotar. Transició ràpida, jo només tenia les bambes al box. Espero al David a que es posi els compressport i a córrer. Al començament em costa agafar el ritme, però a partir del km 4 em començo a recuperar i em mantinc be. La tàctica va ser plantejar la carrera de avituallament en avituallament i no pensar en la distancia final. Cada avituallament era un premi i veure a l'Eric i a la meva dona cada volta un altre premi.
Finalment FINISHER !! 6h: 48m. La conclusió final es que podia haver apretat molt mes a la bici, en les altres disciplines ja em semblen be els temps. No es el millor triatló per debutar en un B, però estic molt content. Felicitar també al David per tota la cursa, però especialment per la força mental que va tenir les dues ultimes voltes. Fins aviat !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada