Mitja Marató de Barcelona 2007

La meva primera mitja marató, quina il·lusió em va fer estar allà. Nomes participar-hi va ser com un premi a la superació personal. Vaig preparar-la amb normalitat, vaig estar alguns dies amb grip però sense gaire importància. Hauria d'haver sigut mes rigorós en els entrenaments però com era la primera no li donava gaire importància. La nit abans de la cursa no vam dormir gaire, dic no vam perquè la Marta tampoc va aclucar l'ull. En el pis de davant estaven fent una festa i no paraven de cridar i fer soroll. Quan eren les tres del mati vaig haver de sortir a fotre uns crits. En deu minuts van marxar. Ens quedaven quatre hores per dormir... Al aixecar-nos un esmorzar lleuger i cap a l'Avinguda Picasso. Començo amb prudència, poc a poc vaig elevant el ritme i passo el km 10 en un temps de 47:24. A les mitges no hi ha aglomeració de gent i es pot correr be. Intento aguantar el ritme però al km 17 el baixo perquè no puc aguantar-lo Quan falten uns 500 m m'esforço i acabo enfilant el passeig de l’Arc de Triomf amb un temps de 1:41:54. Per ser la primera no esta gens malament Estic satisfet.